Portada | Currículum | DEA | Mestratge | Recerques | @ | 
Mestratges, DEA i Tesis
Marc DELCLÒS, Les relacions entre electors i elegits a la Catalunya Nord de 1919 a 1940, D.E.A. Història contemporània, director J.-M. GOGER, Universitat de Perpinyà, octubre de 2002, 129 pàgines.
El marc d'aquest estudi és centrat en els consells municipals. D'una part ja que és l'elecció local per excel·lència, i d'altra banda ja que el gran nombre d'elegits que se'n desprèn afavoreix comparació entre l'elector i l'elegit. És doncs a través de les relacions entre els electors i els elegits, que tractarem la vida política de manera més general.
L'elecció és evidentment una relació forta i directa entre l'electorat i els representants de la vida política. Tanmateix, sense minorar la seva importància, cal admetre bé que és només una expressió puntual, esporàdica. La polisèmia de la paraula relació pot ajudar a trobar varies pistes d'investigacions. «Relació», en el sentit de «analogia» o de «similitud», en efecte és interessant de buscar els punts comuns per tal d'establir dels «semblances», dels «acostaments» entre els electors i els elegits ? Però igualment aquesta paraula designa les «afinitats», els «companyies», els «relacions», fins i tot els «dependències», allà encara a través d'aquest tipus|paio de relació no és possible de posar endavant certs tipus|paios de comportaments, que la senzilla anàlisi de les eleccions permet comprovar sense comprendre per força ? Finalment, la paraula «relació» és igualment sinònim de «aliança», de «contacte», de «comunicació» o fins i tot de «unió».
Tots aquests elements impliquen doncs un coneixement millor d'una part dels electors i d'altra banda dels elegits, per tal de poder establir relacions entre ells, però també l'estudi de les relacions que existeixen entre les dues parts, que siguin simplement el fet de la vida quotidiana o que manifestin un desig augmentat de poder. En empenyent al seu paroxisme els diferents sentits que la paraula «relació» pot prendre, aquest encara pot designar un «procés verbal» o una relació de policia, aquests tipus de relacions mateixos no són l'expressió oficial de certes relacions ? Per tal d'obtenir informacions sobre els electors, les llistes electorals de Millars, Prats-de-Molló, Sallagosa i Sant-Llorenç-de-la-Salanca han estat sistemàticament estudiades i les dades compilades sobre CD-Rom. El marc de l'estudi és el cap de districte : quatre dels disset (després divuit) que compta llavors el departament dels Pirineus-Orientals.
Així, per als municipis estudiats certs elements semblen entrar en compte en el joc electoral. Per exemple : el municipi de Sant-Llorenç-de-la-Salanca que veu el seu electorat dividit en dos grans grups socioprofessionals : amb d'una part els «marins» i d'altra banda els «agricultors», fet ressorgir aquesta separació Mar / Terra en el moment de les eleccions municipals. Inclús el cas de Millars, municipi on els partits al capdavant de l'ajuntament són sovint desaprovats en el municipi per a les eleccions legislatives, el que comporta dimissions de repetició. Això planteja el problema de l'abast del vot local que és en aquest cas més una qüestió d'homes que d'ideologia... Aquestes «relacions» seran doncs molt útils en l'òptica d'un estudi més global sobre la vida política, on podran servir de taula de comprensió suplementària i permetre a terminis portar a una tipologia dels vots.