Portada | Currículum | DEA | Mestratge | Recerques | @ | 
Marc DELCLÒS, Les elecions cantonals, legislatives i senatorials a la Catalunya Nord de 1919 a 1940, mestratge d'Història contemporània, director J.-M. Goger, Universitat de Perpinyà, octubre de 2001, 178 pàgines.
Un primer període, anant de 1919 a 1927, és dominat per la pèrdua d'influència dels republicans i del desenvolupament de les forces d'esquerra, amb com a temps forts : la renovació completa de 1919-1920 on el conjunt dels mandats és remès en joc i l'elecció de la cambra Blava, després les ruptures à l'esquerra amb a l'horitzó el congrés de Tours, així com les cantonals de 1922 i la candidatura d'Andreu Marty, les legislatives de 1924 amb el Cartel de les Esquerres i finalment la desaparició d'Emmanuel Brousse i les seves repercussions.
La segona part cobreix el període que va de 1928 a 1933 : l'ascensió dels socialistes, amb el paper de Joan Payrà i pel canvi del mode d'escrutini, es fan els rivals dels radicals-socialistes, a totes les eleccions (Diputació provincial, legislatives i senatorials). La rivalitat gira de vegades al duel Payrà/Dalbiez. Aquesta part es termina amb el 6 de febrer de 1934, que ve col·locar les postures polítiques de cara a les amenaces feixistes. L'última part, evoca de manera successiva les reaccions immediates al 6 de febrer de 1934, la constitució del Front Popular, la proximitat del conflicte espanyol i la qüestió de l'ajuda als Republicans, després la Retirada i la posició dels politics de cara a l'acollida dels refugiats. Per terminar, s'examina la situació del departament després de la ruïna militar de 1940, el començament de la censura, el vot dels plens poders al Mariscal Pétain i l'actitud dels parlamentaris rossellonès. Aquests esdeveniments, desenrotllen sobre un darrere-fons de Front Popular i de successió a Joan Payrà.